Es sabut que
en la societat d’avui en canvi constant es fa necessari, sobretot en el gremi
educatiu, un aprenentatge professional al llarg de tota la vida. La meva
sorpresa ha estat grata quan, parlant amb els psicopedagogs del centre sobre
autors que llegeixo actualment, no els han estat desconeguts noms com Pere
Pujolàs, Carles Monereo, Cesar Coll o Isabel Solé.
Els llegeixen
o van a seminaris habitualment perquè son plenament conscients que sempre poden
aprendre més, i sempre es pot millorar. A més, segons les necessitats
emergents, el psicopedagog ha de procurar documentar-se a fons sobre allò que
es pot trobar al davant. Té la responsabilitat, en aquest sentit, d’anticipar-se
a d’altres professionals amb l’objectiu de dur a terme un assessorament de
qualitat.

Una altra
font de saber educatiu la trobem en la revista escolar, la biblioteca, la hemeroteca
pedagògica, o bé en l’escola de pares i mares, que a més de servir d’eina de
contacte i col·laboració entre famílies i escola, introdueix als integrants de
la comunitat educativa a les noves tendències pedagògiques.
Totes aquestes estratègies
afavoreixen al canvi, però hi ha una acció en especial anomenada Horitzó 2020 que
dedica els esforços a la millora educativa a través de la participació de tota
la comunitat. És interessant veure com les institucions escolars, de diverses
formes, fomenten la participació tant dels alumnes com dels pares i professors
en les decisions i iniciatives escolars. En aquesta línia, Susinos i Ceballos,
en un article a la revista Educación(nº 359, desembre de 2012) escriuen sobre les possibilitats de la participació
de l’alumnat per a la millora educativa. Crec que aquest és un bon camí per créixer
junts en la direcció òptima segons les necessitats reals de la societat
educativa actual.
Cuán importante es formarse...pero hacerlo durante toda la vida.
ResponEliminaHe aprendido que las personas crecen y se desarrollan durante toda la vida, y por tanto, también debemos formarnos siempre.
Más si cabe cuando profesionalmente hemos escogido ese camino. Dicen que el que ha ejercido una profesión la ejerce hasta que muere, el médico, el psicólogo, el maestro, el psicopedagogo...
No entiendo cómo puede haber "profesionales" que busquen escabullirse de esos cursos de formación que se les brinda gratuitamente, o aquellos que anclan sus conocimientos y formación en la escuela tradicional...
Sobre eso deberíamos recurrir a otros países en los que ya de por sí, para ser pedagogo es mucho más difícil acceder que aquí.