Hem començat a
treballar amb un alumne la família del qual vam entrevistar la setmana passada.
La raó principal de la derivació és el baix rendiment en augment i puntuals
problemes de conducta. El més interessant del cas és que hi ha un informe recent
d’un centre anomenat TOMATIS.
Es tracta d’un mètode
que es descriu com “una alternativa a la medicina oficial” i es basa en els
aspectes auditius del pacient. Aquest informe ens dona moltes informacions però
no semblen recolzades amb cap fonamentació teòrica ni menciona quines
actuacions han donat la informació de la qual es deriven les conclusions. Amb el
psicopedagog, no pretenem desprestigiar la tasca d’aquest centre, però tampoc
ens podem prendre l’informe com una prova fiable per la nostra intervenció
psicopedagògica. El que si farem, serà contrastar les conclusions on arribem
amb les de l’informe Tomatis.
En aquest primer
contacte amb l’alumne, he vist que cal prioritzar certs aspectes:
- Que l’alumne vingui per pròpia
voluntat, i es senti còmode durant les sessions.
- Que el psicopedagog no prejutgi a l’alumne
i fomenti un clima de confiança.
Després d’un diàleg
distés sobre els seus interessos, anècdotes i vivències en el centre, etc, li
hem proposat començar la prova del WISC-IV. Aquesta és una prova psicomètrica
de la qual ja n’hem parlat força en el debat de la primera pac i en els bolgs d’altres
companys. L’objectiu de la prova en aquest cas és el d’obtenir informacions
fiables que puguin ser contrastades amb l’informe que he explicat abans, i
veure quins processos cognitius domina o no l’alumne. La informació d’aquest
test es treu dels resultats finals, però també ens fixarem molt com treballa l’alumne
durant la realització de les proves.
Per aquells que no
heu treballat mai amb proves psicomètriques, us aconsello que us informeu i
prepareu abans de passar-les a un alumne, ja que son complexes i és
imprescindible entendre el seu funcionament. Jo, vaig haver d’anar unes quantes
hores a la biblioteca fer un anàlisi exhaustiu de cada prova ja que el meu
tutor em va anunciar que seria jo qui passes les proves a l’alumne.
Us en podeu
informar a la web: http://web.teaediciones.com/BuscadorCatalogo.aspx?Valor=wisc&tipo=T
Hola Joan , molt interessant això que comentes de Tomatis. No n'havia sentit a parlar. Del wisc sí que tinc algun coneixement però com molt bé dius cal que ens informem molt bé de com es passen abans de tenir a l'alumne al davant. També m'han comentat que l'hora en què es passa el wisc té molt a veure amb els resultats que s'extreuen. El mateix wisc passat en dies diferents o hores de la jornada educativa diferents a vegades a donat variacions una mica estranyes.
ResponEliminaHola Joan, just fa uns dies al telenotícies de TV3 van fer un petit reportatge d'un centre que treballa amb el mètode tomatis que podeu conèixer en el següent enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=UUMtjlljkrM. Aquest és molt utilitzat en alumnes amb trastorns del desenvolupament o d'altres. Penso que si més no és un informe determinant si que el podeu considerar com una informació més en el recull de dades per al diagnòstic i tractament d'aquest alumne.
ResponEliminaPenso que és molt important aplicar correctament les proves diagnòstiques i preparar-les bé com comentes, ja que els resultats poden ser esbiaixats si no ho fem correctament.
Una entrada molt interessant!
Creo, como se dice, que el el contexto y las condiciones en las que se pasa son importantes. Fijémonos si no, en los distractores de la sala, la luz, los colores, el ruido o la propia persona que está junto al alumno.
ResponEliminaDe hecho, el WISCH lleva una serie de recomendaciones. Aunque...el profesional que no tiene eso en cuenta aunque no se le advierta...poco profesional es...
Refuerzo y afecto, refuerzo y afecto!