Una intervenció enfocada als professors.

 

És molt habitual observar assessoraments en que la demanda ve condicionada a cobrir les necessitats específiques dels alumnes (TDAH, problemes de conducta, disfuncions motrius, etc), però de tant en tant arriba una demanda per la necessitat dels mestres  a exercir de mestres.

Avui he vist el procés sobre una intervenció enfocada als tutors de 3r d’ESO. Aquests han formulat una incidència al·legant que no tenen temps de gestionar les tasques que es deriven del Pla de Qualitat de l’escola (PQ). Es reuneixen un cop a la setmana i es veuen desbordats per la quantitat de tasques i creuen que les qüestions que els exigeix el PQ son prescindibles.

Davant aquesta demanda, el psicopedagog es reuneix amb l’equip de professors i demana quines son les tasques que realitzen en les reunions setmanals i quantes hores hi dediquen. Apareixen les següents:

• Pendre notes (acta)
• Revisió de l PAT
• Revisió de incidències de disciplina
• Autorització i enquestes de satisfacció
• Revisió de documents propis del cicle
• Responsabilitat Família-Escola
• Parlar dels alumnes en general.

Més endavant els dona un quadre a omplir on cada tutor especifica quin valor li dona a cada punt tractat a la reunió amb quatre ítems: Càrrega de feina, Imprescindibilitat, Valor humà, i Valor pedagògic.

La intenció és analitzar perquè es fa, si convé canviar-ho o només estructurar millor les feines.

La primera impressió és que els mestres es veuen “hipotecats” amb el PQ ja que els obliga a planificar, revisar i registrar les tasques pròpies de l’equip pedagògic, però ells mateixos es donen compte que són tasques necessàries a les quals no hi volen renunciar. La planificació de la intervenció sembla que anirà encarada a una reorganització de les reunions i un repartiment d’horari de dedicació a les tasques de reflexió més ajustat a les necessitats reals.

Tanmateix, la intervenció es troba en un moment d’anàlisi, per tant no us puc donar la història completa. Si més no, és força interessant veure com un equip de mestres té el psicopedagog com a referent en la resolució de problemes, i compta amb el seu assessorament davant les vicissituds de la vida professional dins l’escola.

També és molt interessant veure la construcció del cas on, sense fer-ho explícit, es poden identificar fàcilment les primeres fases de la intervenció*:

1. Conèixer i analitzar la demanda.
2. Prendre els primers acords amb els professors.
3. Aclarir i reformular conjuntament el problema.

*Vegueu:

 Castelló, M.; Luque, A.; Jiménez, I.; Onrubia, J.; Lago, J.R.; Pitarque, I. y Monereo, C. (2002). Funcions i àmbits d’intervenció del assessor psicopedagògic en les distintes etapes educatives. Dins Monereo (coord.). Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona: EDIUOC