
És molt
habitual observar assessoraments en que la demanda ve condicionada a cobrir les
necessitats específiques dels alumnes (TDAH, problemes de conducta, disfuncions
motrius, etc), però de tant en tant arriba una demanda per la necessitat dels
mestres a exercir de mestres.
Avui he
vist el procés sobre una intervenció enfocada als tutors de 3r d’ESO. Aquests
han formulat una incidència al·legant que no tenen temps de gestionar les
tasques que es deriven del Pla de Qualitat de l’escola (PQ). Es reuneixen un
cop a la setmana i es veuen desbordats per la quantitat de tasques i creuen que
les qüestions que els exigeix el PQ son prescindibles.
Davant
aquesta demanda, el psicopedagog es reuneix amb l’equip de professors i demana
quines son les tasques que realitzen en les reunions setmanals i quantes hores
hi dediquen. Apareixen les següents:
- Pendre notes (acta)
- Revisió de l PAT
- Revisió de incidències de disciplina
- Autorització i enquestes de satisfacció
- Revisió de documents propis del cicle
- Responsabilitat Família-Escola
- Parlar dels alumnes en general.

Més
endavant els dona un quadre a omplir on cada tutor especifica quin valor li
dona a cada punt tractat a la reunió amb quatre ítems: Càrrega de feina,
Imprescindibilitat, Valor humà, i Valor pedagògic.
La intenció
és analitzar perquè es fa, si convé canviar-ho o només estructurar millor les
feines.
La primera
impressió és que els mestres es veuen “hipotecats” amb el PQ ja que els obliga
a planificar, revisar i registrar les tasques pròpies de l’equip pedagògic,
però ells mateixos es donen compte que són tasques necessàries a les quals no
hi volen renunciar. La planificació de la intervenció sembla que anirà encarada
a una reorganització de les reunions i un repartiment d’horari de dedicació a
les tasques de reflexió més ajustat a les necessitats reals.
Tanmateix,
la intervenció es troba en un moment d’anàlisi, per tant no us puc donar la
història completa. Si més no, és força interessant veure com un equip de
mestres té el psicopedagog com a referent en la resolució de problemes, i compta
amb el seu assessorament davant les vicissituds de la vida professional dins
l’escola.
També és
molt interessant veure la construcció del cas on, sense fer-ho explícit, es
poden identificar fàcilment les primeres fases de la intervenció*:
- Conèixer i analitzar la demanda.
- Prendre els primers acords amb els professors.
- Aclarir i reformular conjuntament el problema.
*Vegueu:
Castelló, M.;
Luque, A.; Jiménez, I.; Onrubia, J.; Lago, J.R.; Pitarque, I. y Monereo, C.
(2002). Funcions i àmbits d’intervenció del assessor psicopedagògic en les
distintes etapes educatives. Dins Monereo (coord.). Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona:
EDIUOC
Me ha resultado muy interesante este artículo en el que se valora tanto la figura del Psicopedagogo en cuanto a la ayuda al profesorado se refiere.
ResponEliminaConsidero, por otro lado, que es precisamente su integración en el aula el punto de partida para mejorar el análisis del Plan de Calidad de la Escuela (PC), ya que colaborarían directamente con los/as docentes en la adecuación y/o flexibilización de las propuestas curriculares, colaborarían con las actividades que se planifiquen en relación a los padres y se colaboraría con el/la profesor/a del aula para desarrollar estrategias metodológicas y organizativas que permitan una mejor atención de los/as estudiantes, lo que supone un apoyo pedagógico y de refuerzo escolar totalmente necesarios para ello.