Coordinació DOP – EAP

Com ja he comentat en alguna entrada anterior d’aquest blog, un dels meus objectius és fer el seguiment individual d’un alumne, des del principi de la intervenció fins al final. Això no elimina el meu interès en conèixer i entendre el procés d’altres casos, és més, seguir una diversitat d’intervencions m’ha de servir per créixer professionalment i aprofundir en la meva experiència en les tasques psicopedagògiques. L'assistència a les reunions de coordinació entre el DOP i l’EAP és una excel·lent oportunitat per ampliar la meva perspectiva i sobretot comprendre millor la necessitat d’una intervenció basada en un enfocament sistèmic (Bronfenbrenner, 1979) on hi intervenen diferents professionals. Ja hem vist en la teoria com aquest caràcter ecològic li dona qualitat a l’atenció a la diversitat, però ara és el moment de veure els seus efectes positius en la pràctica.

Un cop al mes, es reuneixen el cap del departament d’orientació i la psicopedagoga de l’EAP. En aquest cas, avui també hi hem estat la psicòloga que du els casos d’infantil i primària i jo.

Un dels objectius primers de la reunió és l’intercanvi d’informació de nens de P3 amb NEE que han fet la preinscripció per venir a l’escola l’any que ve. La psicopedagoga de l’EAP ha fet una observació i un primer seguiment dels nens a l’escola bressol i passa la informació al DOP.

S'han  tractat casos diversos com:

• Un alumne que degut a les dificultats que presenta s’estima que  no superarà l’ESO i es vol enfocar el seu futur cap a un PQPI o altres alternatives més assequibles. Fins ara la seva escolariat ha estat compartida 3 dies ordinaria i 2 EE.
• Alumne amb impediment visual recent.
• Alumne amb cadira de rodes que té una discapacitat motriu degenerativa. 

En destaco un, ja que es tracta d’un trastorn que s’ha comentat en algun blog d’altres companys i ens pot ajudar a veure com es treballa en les reunions de coordinació:

 Nen A: Diagnòstic de TEA (Trastorn Espectre Autista). Cal que vingui a l’escola i que promocioni de curs necessariament amb un vetllador. Ha de promocionar perquè quedar-se un any més al curs no ajudaria al seu desenvolupament. Es tracta d’un nen molt desconnectat de la realitat, dona tombs per els voltants de l’aula, li costen els canvis d’activitat. Amb ajuda funciona bé i permet el contacte humà, però si no hi ha ningú ell desconnecta i va sol. Mostra rigidesa en la conducta. Sense l'acompanyament de l'adult, no evoluciona. No parla però canta les cançons que es treballen (repeteix). La consciència dels  pares davant el trastorn és baixa, ho tenen com a problemàtica lleu. En breu ha de començar intervenció  a l’ICASS. Es necessita vetllador i al DOP li preocupa que no puguin tenir-lo. Surt a debat els problemes de places de vetlladors i els recursos de la Generalitat.

Un dels motius pels quals es dona molta importància a la coordinació amb l’EAP, a part de la necessitat de compartir punts de vista i la professionalitat indubtable (en aquest cas) de la psicopedagoga, és el fet que pertany a Ensenyament i com a entitat directament lligada a les institucions públiques, té la capacitat de proporcionar eines i recursos als centres. En aquest cas, la incorporació d’un vetllador seria molt difícil sense el suport de l’equip d’assessorament psicopedagògic.

Per entendre millor les actuacions dels EAPs, recomano el llibre: 

Bassedas, E et al. (2000). L'assessorament psicopedagògic a Catalunya. Ed. GRAÓ